Història

Història de l’Associació

L’any 1989 va nàixer l’Associació d’Amics de la Passejà de Quart de Poblet, un grup d’homes i dones que ens reconeixem a nosaltres mateixa com amics.

El nostre interés és mantindre i dignificar una festa en la que participem com a col·lectiu i que, des de l’any 1723, -segons diuen- se cel·lebra cada 9 de juny: La PASSEJÀ de Sant ONOFRE, la festa que més ens identifica com a quartans. Així, amb eixe esperit de fer la festa de tots i totes, et convidem a que ens conegues i a que estimes al nostre poble, la nostra terra i la nostra gent.

Qui sóm

Formem el col·lectiu al voltant de 80 dones i homes, de totes les edats, units només per l’estima d’alló que és nostre. La nostra activitat fonamental se centra en la Passejà. Volem que tinga cada vegada més presència als nostres carrers i més significat per als quartans i per a tots els que estan relacionats amb el nostre poble i la nostra cultura. Considerem la Passejà com un PATRIMONI del que som portadors amb tot el veïnat del nostre poble. I per eixe camí, de defendre i mantindre la festa, nosaltres fem festa.

 

Història de la Passejà

Presentació

La tradició situa l’origen de la Passejà a l’any 1723, en el marc d’una llegenda miraculosa en un Quart agrícola i rural. D’aquella època, en un poble sota el domini feudal dels monges de Poblet, hi queda documentació sobre una sèrie de festes organitzades de forma popular (les clavaries que es responsabilitzaven de les festes patronals de setembre) i d’altres més institucionals, on l’ajuntament de Quart corria amb les despeses dels actes religiosos. Estes últimes es feen en honor a S. Antoni, S. Josep, S. Roc i, especialment, la festa de S. Onofre al 10 de Juny.
A banda de la llegenda, la realitat és que la Passejà és una processo votiva, on el poble de Quart, representant pel seu Ajuntament i el veïns, rendix homenatge al Sant patró per la seua intercessió, passejant-lo a la nit de la vespra de la seua festa amb llums de coets. El pas del temps ha anat configurant una sèrie d’elements que caracteritzen la festa fent-la peculiar i senya d’identitat pròpia de Quart de Poblet. Estos elements són:
• La figura de Sant Onofre, patró de Quart, que és passejat pels carrers del poble. La seua anda, on el Sant anacoreta rep la comunió de mans d’un angel a la seua cova, feta a 1940 per …., és una replica d’una altra més antiga , probablement del s.XVII, destruïda a la Guerra Civil.
• La participació popular, representada per l’Ajuntament i els veïns que acompanyen al sant, darrere l’anda, de manera informal i dissentida.
• El foc de pólvora, amb les rodes de foc que es fan a determinats punt del recorregut, i amb la fila de coeters, que encapçalen la processó amb lluminàries i coets d’eixides, mantingut amb tenalles de fusta.
• La música, tant el grup de tabal i dolçaina que obri la procesó com la banda que la tanca, contribueixen a remarcar el caràcter festiu de l’acte.

La llegenda de la Passejà

Conten els majors que al finalitzar la primavera de 1723 la situació del llauradors de Quart de Poblet, que eren la majoria del habitants del poble, era desesperada. Hi havia una gran sequera i el mesos de pluja havien passat sense deixar quasi aigua. El riu, a més a més, a penes duia un poc de líquid, i les séquies feia dies que no portaven aigua. Per aixó, quan en la nit del 9 de Juny s’arremolinaren els núvols de tempesta, en moltes cases començaren a donar gràcies a S. Onofre per haver sentit les seues peticions i no haver abandonat als seus fills de Quart en eixa situació anguniosa. Però l’alegria de seguida es convertí en un crit de desesperació quan començaren a caure als carrers del poble grosses pedres de granis: Si les collites estaven debilitades, aquella pedra seria la perduda completa de tot i l’inici d’una temporada de fam. Els llauradors, ixqueren a plena nit als camps per tractar de salvar el que es poguera. Allí, a l’horta, s’adonaren que mentres al poble continuava caiguent la pedra, als camps només plovia aigua beneficiosa.
De seguida, entengueren que això era una senyal de la protecció del seu patró S. Onofre i, correguent, es concentraren a la porta de la ermita, i obriguent les portes, tragueren l’anda de vell Sant per agrair-li, en processó de traques d’alegria, la seua intervenció miraculosa.

 

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos necesarios están marcados *