L’Associació

La Passejà, Festa d’Interés Turístic

ENLLAÇ AL DOCV 28-06-2007: Document PDF

Retall de premsa:

Memòria de la Sol·licitud

SOL·LICITUD DE DECLARACIÓ DE FESTA D’INTERÈS TURÍSTIC

LA FESTA DE LA PASSEJÀ DE SANT ONOFRE

NIT DEL 9 AL 10 DE JUNY A QUART DE POBLET

LA FESTA DE LA PASSEJÀ DE SANT ONOFRE. NIT DEL 9 AL 10 DE JUNY A QUART DE POBLET

a)    Introducció

La vila de Quart de Poblet és una població enclavada a la comarca de l’Horta Sud, a una distancia de 10 Km de la ciutat de València, a la riba dreta del riu Túria i dominant la entrada a la sub-comarca del Pla de Quart.  De la presència de la vila a llarg de la història dona testimoni el seu propi nom.  Sembla indiscutible el seu origen romà: el nom de Quart deriva de quartum, en referència al quartum millarium, o fita que marcava la quarta milla des de València per l’antiga calçada romana que anava des de la ciutat  cap a l’interior.  El segon nom, Poblet, deriva del llarg domini feudal, des de Pere el Cerimoniós fins a la desamortització, que establiren sobre esta població, junt amb Aldaia, els monjos del Monestir de Poblet de Tarragona.

Així com esta relació de vassallatge marcà la història mitjaval i moderna del poble, el seu entorn agrícola, la seua situació geogràfica i, sobretot, la proximitat a la capital, ha configurat la seua història contemporània.   L’evolució històrica ha anat configurant un dens patrimoni social i cultural, on destaca, entre altres la festa de la Passsejà del 9 de Juny, com a referent identitari de la població.

b)    Descripció detallada de la celebració:

1.-Data o època de l’origen de la festa i historia resumida de la seua institució i desenvolupament.

Tradicionalment s’ha situat l’origen de la Passejà a l’any 1723, en el marc d’una llegenda miraculosa en un Quart agrícola i rural. Així, en mig d’una gran sequera, el poble celebra una processó rogativa amb la imatge del sant.  De repent una forta granissada que cau al poble els espanta, però comproven que al camp, en compte de granis, que haguera llançat a perdre definitivament les collites, cau només aigua beneficiosa.  Eixa nit, vespra de la festivitat del Sant patró, el poble, en agraïment, trau la seua imatge il·luminada amb foc i coets. Els historiadors locals de la primera meitat del s. XX fan referència a una documentació que es trobava a l’Ajuntament i que fou destruïda en la Guerra Civil.

El marc de l’origen de la festa, al principi del s. XVIII, és el d’un  poble sota el domini feudal dels monges de Poblet.  Hi ha documentació sobre una sèrie de festes organitzades de forma popular (clavaris que es responsabilitzaven de les festes patronals de setembre) i d’altres més institucionals, on l’ajuntament de Quart es feia càrrec de les despeses dels actes civils i religiosos.  Estes últimes es feien en honor a S. Antoni, S. Josep, S. Roc i, especialment, la festa de S. Onofre al 10 de Juny.

La destrucció de la documentació municipal a la Guerra Civil ha reduït les informacions de com es feia la festa de la Passejà en el segle XIX, als testimonis orals de la gent major del  poble.  Els primers documents escrits amb referència escrita de la Passejà que hem trobat, ja ens situen als principis del s.XX.  Podem assegurar que la festa, en la seua estructura bàsica, s’ha mantingut com es celebra a l’actualitat,  llevat d’algunes modificacions degudes a l’evolució i creixement urbà i demogràfic.

2.- Justificació de l’originalitat, tradició popular, valor, antiguitat i capacitat per a l’atracció de visitants o repercussió pública de la celebració.

El pas del temps ha anat configurant una sèrie d’elements  que caracteritzen la festa fent-la peculiar i senya d’identitat pròpia de Quart de Poblet.  Estos elements són:

·   La figura de Sant Onofre, patró de Quart, que és passejat pels carrers del poble.  La seua anda, cridada carinyosament com “la coveta”, on el Sant anacoreta rep la comunió de mans d’un àngel a la seua cova, data de1941 i el seu autor és l’escultor valencià Rafael Pérez Contel.  Esta imatge és rèplica d’una altra més antiga, probablement del s.XVII, destruïda a la Guerra Civil.

·   La participació popular, representada per l’ajuntament i els veïns que acompanyen al sant, darrere l’anda, de manera informal i dissentida.

·   El foc de pólvora, amb les rodes de foc que es fan a determinats punt del recorregut, i amb la fila de coeters, que encapçalen la processó amb lluminàries i coets d’eixides, mantingut amb tenalles de fusta.  L’ús de la pólvora a les festivitats en el poble, i en concret en la festa de Juny, està documentat des de ben antic.

·   La música, tant el grup de tabal i dolçaina que obri la processó com la banda que la tanca, contribueixen a remarcar el caràcter festiu de l’acte.

La unió de tots estos elements configuren, en el marc de les nits de juny i prop d’entrar a l’estiu, un conjunt de alt valor  no sols tradicional, sinó també cultural, estètic i lúdic.  La Passejà és no sols un acte on un poble manifesta la seua fe i el seu agraïment per d’intercessió del seu patró, sinó també un acte de cohesió social i identitària, on la comunitat de Quart celebra la festa, la tradició i l’orgull de sentir-se poble.

La participació de la població de Quart en la Passejà és majoritària, no sols en els moments més lluïdors dels actes, rodes i castells de foc, sinó acompanyant la figura del patró pels carrers de poble.  I a més és una festa integradora, en quant dóna punts de referència festius i lúdics per a la participació, no tant sols dels quarters “de pedregí”, sinó també dels que s’integraren al poble pels anys 60 i 70, i dels que venen, hores d’ara, des de fora de les nostres fronteres.

Des d’antic, els actes de la Passejà, i tots els relacionats amb la festivitat de Sant Onofre de Juny, han convocat a gent de tots els pobles de les rodalies.  Ara també, gent de molts llocs diferents, i no tant sols dels pobles veïns, es convoquen al voltant de la festa de la passejà, més que fóra per gaudir de la bellesa plàstica de l’espectacle de foc, música i gent en l’harmonia de la nit.

3.-Descripció dels actes que composen la festa en la actualitat i data de celebració. Justificació de la seua periodicitat.

La Passejà de Quart de Poblet es celebra la nit de 9 al 10 de Juny, vespra de la festa major de S. Onofre a Quart, que es celebra el 10 de juny en record de l’aparició del Sant al moliner.  La responsabilitat de la seua celebració recau en l’Ajuntament de Quart, en representació de tot el poble. Hi ha una rèplica de la Passejà que es celebra la vespra del primer diumenge de setembre, dia de la festa patronal de Sant Onofre, i de la que es fan càrrec els clavaris de Sant Onofre.

La Passejà es pot definir com una processó votiva, on el poble de Quart, representat pel seu Ajuntament i el veïns, rendeix homenatge al Sant patró per la seua intercessió, passejant-lo a la nit de la vespra de la seua festa amb llums de coets.

Tradicionalment, la passejà ix de l’Ermita de Sant Onofre a les 10’30 de la nit i empren el recorregut pels carrers del poble en este ordre:

·   Al inici, un grup de tabals i dolçaines, obrint la Passejà.

·   Seguidament, en fila india, els coeters, portant el caixó de coets al muscle i disparant coets amb tenalles.

·   L’anda de Sant Onofre.

·   Els membres de l’ajuntament, barrejats amb veïns i visitants,  caminant en un ambient informal.

·   La banda de música, amenitzant l’acte amb música de cercavila.

·   Finalment altres grups de veïns, “els que van darrere de la música”.

El recorregut bàsic pels carrers del poble passa per l’eix central del casc antic (carrers l’Alcota, Major i Baró de Càrcer) i finalitza en la parròquia Puríssima Concepció, on queda guardada l’anda per a les celebracions del dia següent.

Des de 1989, es fan dues parades al llarg de l’itinerari per llançar una sèrie de rodes de foc al voltant de l’anda.  A les rodes participen membres de la corporació municipal i de l’associació d’Amics de la Passejà.  Des de fa 6  anys es fa una altra roda exclusivament amb xiquetes i xiquets, amb foc de bengala, sense perill i “tutoritzats” de prop per membres adults de l’Associació.

Cal tornar a remarcar l’estreta relació que hi ha entre tots els elements que composen la festa: patronatge del Sant, processó votiva, foc, música i participació popular; per a configurar la festa que més ens individualitza i identifica com a Quartans: La Passejà del 9 de juny.

4.- Altres dades d’interès.

Des de 1989, existeix una associació cultural la qual té com a finalitat primordial: “Assegurar la continuïtat i prestigi de la festa de la Passejà. Promoure-la, organitzar-la i participar activament en ella”.  L’associació dels Amics de la Passejà prepara al voltant de la festa diversos actes culturals, on destaca la celebració d’un concurs escolar literari i pictòric per a tot l’alumnat entre 9 i 10 anys.  Este concurs mobilitza a prop de 500 xiquets i xiquetes i comporta el lliurament de 45 premis que, entre altres coses, suposa la participació en una roda de foc dins la mateixa Passejà.

c) Existència en la localitat o àrea geogràfica immediata de un equipament adequat d’allotjaments i serveis turístics.

Quart de Poblet és un poble situat a l’òrbita de la ciutat de València, a escassos 10 Km.  La seua comunicació amb la capital és  excel·lent, i millorarà més encara amb la inauguració de la línia 5 del Metro.  L’Aeroport de Manises, en la seua major part, es troba dins del seu terme municipal, el port de Valencia està a penes a 12 Km i fins i tot, ha sigut seleccionat el seu terme per a establir-se una base logística de l’ONU  Tot aixó ens pot donar referència de la seua situació privilegiada en quant a comunicacions i infrastructures.  Així, es beneficia del recursos i serveis de la capital i dels pobles dels voltants, dels quals només anem a fer una breu ressenya dels hotel de les rodalies per fer-se una idea dels equipaments turístics amb els que compta la zona.

 

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos necesarios están marcados *